Nova Era

Vam fer una visita a la Nova Era on ens van explicar tots els processos per fer l'edició d'un llibre, revista, etc. Ens van ensenyar diferents dissenys de productes que havien editat ells amb una qualitat que no veuriem mai més.

En la web de nova era ( http://novaera.es/es/) pot veure un editoria de pell i ombre fet fer Manel Exclusa.

Pova de Selectivitat

Observeu atentament la fotografia següent, obra de Juan Rulfo, i responeu als apartats

2.1 i 2.2. Barda tirada en un campo verde, Juan Rulfo, 1948.
2.1. Analitzeu la imatge considerant els aspectes següents:
— composició;
— simplicitat i complicitat;

— plans;
— angle;— textura;
— il·luminació.

És una fotografia de Juan Rulfo en blanc i negre. Una composició naturalista, on l’autor no ha fet cap modificació en el paisatge i només ha treballat l’encuadrament per tal que tot el pes de la imatge estigui a la part central. El punt de fuga el trobariem al cel, i al mur que el segueix i ens dona sensació de profunditat i llunyania. En quan els plans, només n’hi ha un horitzontal per tal que l’espectador mira d’esquerra a dreta la imatge, l’angle és recte tot i que hi ha l’alçada del fotògraf

no concorda amb l’alçada del mur. Les diferents Textures que hi podríem trobar serien, el cel i la terra pràcticament nets i llisos, sense núvols ni vegetació, per tal que tota la carrega com he dit abans recaigui en el mur, on veiem la textura de les diferents pedres amb les que esta fet, totes aparentment iguals per dnar un conjunt homogeni al mur. La llum és natural, i no es percep cap sombre.

2.2. Expliqueu de manera detallada les eines i els procediments que pot haver

utilitzat l’autor per a crear aquesta fotografia i justifiqueu el vostre raonament.

Aquesta fotografía és analógica feta en blanc i negre, i sense cap tipus de modificació ni montatge. No hi ha cap alteració, només hi ha el punt de vista en que ha sigut retratada, és a dir, el paisatge és natural.

_____________________________________________________________

Exercici 1
Responeu, de manera concisa, a les qüestions següents:
1.1. En fotografia digital és imprescindible tenir un bon coneixement de les utilitats i les característiques dels formats TIFF, JPG o JPEG i GIF. Expliqueu les
característiques i la utilitat de cadascun d’aquests formats.

TIFF: Aquestes sigles volen dir Tagged Image File Format, i fa referència a un format d'arxiu d'imatges amb etiquetes.

JPEG: Aquetes sigles volen són les de Joint Photographic Experts Group. Aquest format està creat per acomprimir imatges fixes o que no es mouen, amb 24 bits de profunditat o en escala de grisos.

GIF: De Graphics Interchange Format. És un format per a la compressió d'arxius d'imatge en moviment. Permet disminuirne el tamany i treballa els colors de la imatge.

1.2. Relacioneu cada objectiu fotogràfic amb l’efecte o característica corresponent:

A. Ull de peix 4. Deforma la imatge

B. Gran angular 3. Exagera la perspectiva

C. Objectiu normal 1. No deforma la perspectiva

D. Teleobjectiu 2. Redueix la profunditat de camp

1.3. Quines utilitats té enregistrar una imatge amb una càm

era digital de baixaresolució, o guardar-la amb un sistema de compressió amb pèrdua? Raoneu la resposta.

________________________________

___________________________

OPCIÓ A
Els fotogrames següents pertanyen a la pel·lícula Casablanca, de Michael Curtiz
(1941). Observeu-los atentament i responeu als apartats 2.1, 2.2 i 2.3.

FOTOGRAMA 1.FOTOGRAMA 2.

2.1. Indiqueu a quin tipus de pla corresponen cadascun dels dos fotogrames i, prenent com a referència el fotograma 2, dibuixeu els tipus de pla següents: primer pla i pla de detall.

Fotograma 1: Pla mitja curt o primer pla.

Fotograma 2: Pla general curt o pla de conjunt.

Primer pla i pla de detall:

2.2. La pel·lícula Casablanca no segueix un ordre cronològic estricte; en un moment determinat, el protagonista recorda una antiga relació romàntica. Identifiqueu i definiu el recurs del llenguatge audiovisual que es fa servir en aquest tipus de construcció narrativa i expliqueu els efectes visuals que s’hi poden aplicar.

Un efecte és posar de cop la pantalla en blanc i que va tornant a la imatge que es recorda. Un altre seria posar el record en blanc i negre. També se sol posar una bafarada

que surt del cap del personatge que recorda.

A part d'auests efectes visuals també n'hi ha de sonors: la veu dels que parlen en el record ressona.

2.3. En el moment de l’estrena, Casablanca va ser concebuda fonamentalment com una pel·lícula de propaganda a favor de la intervenció dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial, però amb el pas dels anys el film ha acabat sent

considerat una obra mestra del gènere romàntic. Definiu el concepte de gènere cinematogràfic i anomeneu i descriviu, com a mínim, cinc gèneres cinematogràfics.

És el tema general de la pel·lícula que serveix per a la seva classificació.

Cinc gèneres:

-Drama: en ella s'hi desenvolupa un conflicte entre dues persones o entre una persona i el seu entorn.

-Comèdia: la seva intenció és provocar riure o entretenime

nt a l'espectador.

-Musical: l'història que s'hi desenvolupa sol ser un dialeg cantat i amb coreografia per part dels personatges.

-Fantàstic: el seu contingut és fantasios.

_____________________________________________________________

OPCIÓ BObserveu atentament la imatge següent:

2.1. Prenent com a referència aquesta imatge, definiu i dibuixeu els tipus de pla següents: pla picat, pla contrapicat i contraplà. Expliqueu quin ús narratiu te nen habitualment aquests plans.

Pla picat: el que mira un espectador que està a les

grades més allunyades.

Pla contrapicat: com mira el futbolista a la gent.

Contraplà: la mirada del porter.

2.2 Especifiqueu i descriviu, com a mínim, tres tipus de transició de plans que es fan seivir en el llenguatge televisiu.

1-Fosa de negre o blanc.

2-Barrido.

3-Superposició de capes.

2.3. En la realització televisiva es pot cometre un error anomenat salt d’eix. Definiu aquest concepte i, prenent com a referència la imatge, dibuixeu una seqüència de quatre plans televisius en els quals es reflecteixi aquest error.

Salt d'eix: Efecte òptic que es produeix quan es creuen els eixos d'acció i, per tant, es dóna una perspectiva falsa en la continuïtat dels plans correlatius.

Disseny d'objectes

LÀMPADA:

Christian Dell va dissenyar una làmpada de taula en serie Rondella al 1927-1928.

Làmpada aguantada

en una base circular, per un cilindre recte vertical, el qual es doblega horitzontalment al final on és aguantada la bombilla, recoberta per una capa de metall perquè la bombilla només enfoqui un punt en concret. La part de la bomb

illa es movilitzable perquè puguis enfocar allò que vols.
La base és negre, el cilindre que aguanta la bombilla és metall i no està pintat, m'entre que la part on recobreix la bobilla està pintada per un verd fred.
Aquest objecte te la funcionalitat de poder il·luminar la taula en que un està treballan, i poder-la moure en facilitat per enfocar allò que necessites. És

petita i pesa poc, esta sobre d'alguna taula.

Aquesta làmpada la podriem comparar amb el foco que va dissenyar King Miranda l'any 1975.
Com a tampany és molt més petit, i en comptes d'estar sobre una taula, esta al sostre.

CADIRA:

Premi Delta d'Or any 1962, butaca de Marinel·lo d'Ignacio de Rivera compost per una estructura d'acer inoxidable laminatge, seient i respatller d'una sola peça, l'elasticitat de la qual es va obtenir a força de la suspensió amb cèrcols de goma. Produïda per ARM, tenia un preu de 5.500 pessetes.

Premi Deklta de plata l'any 1986. TRAMPOLÍN SILLA per JAVIER MARISCAL i PEPE CORTÉS-AKABA, S.A

Aquesta cadira difernenciant-la amb la de Marinel·lo, en comptes de quatre potes en te només una amb base circular. La base per posar l'entre cuix resulta ser més còmode degut a que té la forma on es posen les cames. Però per una altre més incòmode perquè la base no té teixit i és més dura. El respaldo és un rectagle molt més prim, ja que per aguantar l'esquena no es necessita més.

BANC:

Llum Neón de Luz, fet al 2005. Joan Gaspar va aconseguir un premi Delta de Plata amb Marset Iluminación S.A.

Es tracta d'un seient compost a partir de plaques ondades flotants que per la seva banda inferior es lliuren al terreny, i apareix com a lloc de trobada i repòs en espais públics oberts.

Banc Neolineal construit al any 2003, per aconseguir un premi delta de Plata fet per Miguel Milá Santa & Cole.

Curts de ficció

La historia de sempre
Aquest curt vol expresar les expresions i reaccions dels passetgers. És molt simple el decorat i vestuari. El protagonista parla per telefon amb la seva parella el qual després de discutir intenta arreglar la seva relació.

El moble de les fotos
El curt m'ha agradat molt perquè amb les fotografies de casa dels seus pares, el protagonista explica la seva vida i acosegueix apareixer la seva parella a la familia tot i que els seus pares no accepten la seva homosexualitat.

Pare model

Es tracte de problemes del dia a dia amb el tractament d'uns pares divorciats. Es pot veure el comportament del pare i la mare davant del fill.

Estar aquí.
Es tracte d'una nena petita que se sent abandonada per la seva mare que ha estat a un centre de desintoccicació durant un temps.

Premis Delta

Superada ja la trentena de convocatòries, els Premis Delta són avui el millor referent a tot Espanya de l'estat del disseny industrial, gràcies al nivell i la qualitat de les peces que, cada dos anys, opten a aconseguir el preuat Delta d'Or o algun Delta de Plata atorgats per un jurat d'experts i professionals. Max Bill, Javier Carbajal, Franco Albini, Ettore Sottsass, Gae Aulenti, Jean Baudrillard, Alvaro Siza, Rafael Moneo, Gui Bonsiepe, Antonio Fernández Alba, Dieter Rams, Alessandro Mendini i Ingo Maurer són alguns dels noms que han passat pel jurat dels Delta.

Peces de dissenyadors espanyols per a qualsevol empresa, nacional o forana, i les de dissenyadors estrangers de les quals una firma espanyola tingui l'exclusiva de producció poden optar als premis presentant les seves candidatures o bé per invitació del FAD. A l'extensa llista de guardonats d'aquestes trenta edicions, es troben noms de professionals i creacions, com ara Miguel Milà i el llum de peu T.M.C.; André Ricard i el cendrer Copenhaguen; Leopoldo Milà i la motocicleta Cota 247, o Òscar Tusquets i Lluís Clotet i la prestatgeria Hialina.

Malgrat que avui té caràcter biennal, els Premis Delta es van concedir anualment fins al 1993, amb el parèntesi dels anys 1971-73 i 1982, 1983 i 1985, en els quals no es van atorgar. Una de les fites dels premis va ser la celebració del XXV aniversari, l'any 1986, ocasió per a la qual es va editar un llibre commemoratiu.

+ Proves de 906090

- és + va ser com un eslògan de tot el nostre progecte.

Les tapes acabarien siguent igual per els dos costats.



Aquest estil de números seràn els definitius, ja que són simples, arrodonits, i encaiquen amb la silueta de la dona.


La paraula prototip finalment vam decidir que no la ficariem ja que sentenia sense ficar-ho, i a més a més es veia massa atapaída la portada.

Turbinegeneration

Per organitzar el nostre progecte i poder-lo resumir en cinc pàgines varem pensar de no posar massa text. Només ficariem la valoració final, on com a marge ficariem una cinta mètrica. El nostre color principal era el lila, que representava la dona, i d'aquest varem piintar totes les pàgines, junt amb el color platajat que van ser el color de les lletres del PER QUÈ? Com a tampa o contra-portada varem pensar de dibuixar la silueta de la dona, la qual representava simbòlicament tot el nostre treball. En aquest follet havia de sortir una bàscula perquè signifiques a les enfermetats que provoca el 906090, i la la vàrem ficar en una pàgina secera, com a fons hi havien ecrites frases que normalment diuen les anorèxiques o bulímiques. Com a última pàgina fotografies per poder veure el procés de tota la feinada.

Segona prova de selectivitat

EXERCICI 1

Imatge A:

• Descriviu els elements gràfics dels quals es compon normalment la senyalització.

Fita indicativa del recorregut del carril amb el quilometratge, fletxa que indica la direcció, senyalització que indica que hi ha una font, senyalització que indica que el ferm és irregular o que està en mal estat, etc.

• Expliqueu, segons el vostre parer, els avantatges i els inconvenients de caràcter funcional i simbòlic de la senyalització d’aquesta imatge.

D'aquesta manera fa que cridi l'atenció del públic al mirar cap a dalt, ja que les lletres estan en gran proporció i al haver-hi les fletxes fan que l'espectador les segueixi. Però a part d'això hi ha una gran dificultat a l'hora de llegir, haver de aixecar brúscament al cap, i a més a més si vas llegint el sostre m'entre camines, no pots veure a la gent que tens davant.

Imatge B:

• Quins avantatges i inconvenients origina la flexibilitat d’aquest objecte tant des del punt de vista funcional com des del punt de vista simbòlic.
  

Aquest objecta al ser flexible aconsegueix tenir moltes avantatges. Una d'elles seria la resistència, és difícil de que es trenqui. A més a més és portable al constar d'una nansa, la qual cosa permet que la puguis traslladar a qualsevol lloc sense que set caigui, ja que la portas lligada a la mà. Una de les característiques més importants es que es pot enrotllar, això fa que ocupi menys i la puguis guardar en qualsevol lloc. També al ser de plàstic pesa menys i fa que portis menys pes a la motxilla. A part de tots aquests avantatges, aquest model de calculadora esta dissenyada en set colors diferents, on enriqueix el teu propi estil al portar el color que més t'agrada.

Exercici 2

Embalatge per a unes botes d’esquí. Projecteu un embalatge de cartó que pugui contenir un parell de botes d’esquí com el que s’observa en la imatge C, amb les mesures indicades. L’embalatge ha de portar la imatge gràfica de la marca, ha de tenir prou espai per a les característiques de les botes, com ara la talla, i ha de ser d’una forma que en permeti un bon emmagatzematge i que en faciliti el transport.



Exercici 3

L’any 1999, SEAT va presentar, al Saló de l’Automòbil de Ginebra, una nova imatge gràfica, per a mostrar millor el perfil entusiasta, jove i esportiu característic de l’empresa. Dues de les novetats principals van ser un nou logotip i un nou grafisme per a identificar la marca (imatge D). Expliqueu quins són els canvis i els atributs gràfics i sígnics de la nova identitat de l’empresa respecte de l’anterior.

Hi ha un canvi de color fred a un càlid el qual imacte més. Les lletres de la marca passan a ser més simples, en majúscules, d'un únic color. En el logotip la S la arodoneixen una mica més i les ratlles les fan més primes. La S esta reseguida per el mateix vermell de tota la marca en si. La S aquest cop esta pintada per una gama la qual hi ha un descents de gris a blanc, verticalment en direcció cap a la dreta.

Tipografia

La tipografia és el disseny de caràcters unificats per les seves propietats visuals. La tipografia s'encarrega de dissenyar lletres i composar textos de tal manera que aquests puguin llegir-se fàcil, eficaç i agradablement. La tipografia implica definir les característiques formals dels caràcters però també, la seva combinació, els espais que els separen, els espais entre paraules o la interlineació. També comporta definir els signes de puntuació, la combinació d'aquests amb les lletres i amb les paraules.

________________________________________________

PROVES PER 906090

El números els feia arrodonits, per simbolitzar la forma de la dona, sempre jugan en que posats dins del cos de la dona poguessin enqueixar. Finalment vam decidir de fer els números més simples i arrodonits, fets en pinzellades amb tinta xina.

fotografies d'objectes en moviment amb diferents velocitats d'obturació

fotografies amb el mateix punta de vista amb quatre distàncies focals diferents

fotografies amb el mateix enquadrament però amb tres diafragmes diferents

Antoni Tàpies

La Fundació presenta una selecció nova d’obres d’Antoni Tàpies pertanyents al fons de la Col·lecció. La disposició de les obres obeeix a un criteri cronològic des de la dècada de 1940 fins a l’actualitat. El recorregut, que en aquesta ocasió es concentra en una única planta (Espai A), inclou diferents moments creatius de l’artista que il·lustren l’evolució de tipologies, tècniques i materials emprats per Tàpies. La mostra també posa de manifest l’ús d’una sèrie d’imatges que es repeteixen en periodes successius i que han esdevingut característics de la seva iconografia, com ara els objectes quotidians o les parts del cos. Igualment, l’exposició evidencia alguns dels temes predilectes de l’artista, com ara l’art i la cultura orientals, molt visibles en obres com ara Roda-Mandala, 1979, Sumi-e, 1980, o Trio, 1994 –un homenatge al monjo japonès Sengai i als seus ensenyaments–, o la música, apreciable aUrbilder, 1988. La selecció actual també fa palesa la unitat intencional amb la qual l’artista revesteix la seva obra: el desig que l’art intercedeixi en la nostra percepció del món.

Anna Maria Maiolino

Aquesta exposició fa un recorregut pel treball de l’artista brasilera d’origen italià Anna Maria Maiolino (Scalea, 1942), prenent com a eix articulador els seus dibuixos, però incloent-hi també algunes de les seves fotografies, pel·lícules, escultures i instal·lacions.
L’exposició constitueix la primera mostra retrospectiva de l’artista en l’àmbit europeu.

Mariscal

http://www.mariscal.com/

Petita biografia
Francesc Xavier Errando i Mariscal és un dissenyador i artista valencià la tasca del qual ha cobert una àmplia gamma de mitjans, que van des de lapintura i l'escultura al disseny d'interiors i pasatgisme. Va néixer, en una família d'onze germans i germanes i des de 1970, ha estat vivint i treballant a Barcelona. El seu llenguatge és sintètic, amb pocs traços i molta expressivitat. Va començar a estudiar disseny a l'Escola Elisava de Barcelona, que aviat va deixar per tal de poder aprendre directament del seu ambient i seguir els seus propis impulsos creatius. Els seus primers passos foren en el món del còmic underground, una tasca que combinà amb la il·lustració, l'escutura, el disseny gràfic i el disseny d'interiors.

Què fa Mariscal?

Ens el trobem a la Pedrera

Des del 29 de Setembre fins al 30 de Gener del 2011, es presenta "Mariscal en La Pedrera" una mostra de selecció de treballs realitzats al llarg de quaranta anys per Javier Mariscal –els vint últims en el si d'Estudi Mariscal. Amb aquesta exposició, l'Obra Social de CatalunyaCaixa vol submergir a l'espectador al món multidisciplinari de la «factoria» Mariscal, per introduir-ho en el cor del seu procés creatiu i fer-li percebre, a través de la seva experiència, l'impuls vital que genera l'activitat de Javier Mariscal i el seu equip.

Per explicar a Mariscal, l'exposició s'ha organitzat en sis espais temàtics. Cadascun d'ells agrupa una sèrie d'obres que aporten claus sobre les seves constants creatives. Aquestes agrupaciones mostren el seu llenguatge, la seva metodologia, el caràcter del seu treball, les seves intencions i actituds, així com les múltiples disciplines en les quals treballa.

Cartell del nou9

Vacca

COMENTARI REVISTES

VOGUE! dirigit al públic ineressat en la moda, normalment noies.

Les portades de la Vogue sempre surt de fons una fotografia d'una modela o varies, en aquest cas una.

El títol són les mateixes lletras però el color canvia tot depenent de que contrasti amb el fons, en aquest cas blanc. Algunes vegades juguen amb la imatge i la sobreposen en el títol i treuen alguna lletra cosa que ja s¡enten que és la revista Vogue.

En els bordes dret i esquerra apareixen subtítols que surten a dins la revista perquè el públic sàpiga si li interessa comprar-la. Aquests subtítols solen alternantse de dos o tres colors, en aquest cas són negre, blanc i vermell.

______________________________________

CUORE! Dirigit al públic interessat en "cotilleos"

dels famosos.

Corazón+moda+televisió. En aquesta revista es mostren imatges sorprenens captades basicament per

mostrar la "realitat" i sorpendre al lector.

La portada sempre hi acostumen a haver diferents imatges impactants per atraure l'atenció del públic.

El títol sempre es del mateix color, rosa, cosa que atreu a les noies i fa referència al món del corazón. Les lletres també sempre són les mateixes. de color blanc, ja que resalta amb el rosa.

En les imatges hi posen diàleg en els personatges per fer gràcia al lector i fer que tingui ganes de llegir aquell apartat de la revista.

Sempre juguen amb els tres colors: rosa, gros i blanc.

Blow Up

Blow-Up és una pel·lícula ítalo-britànica de 1966, dirigida per Michelangelo Antonioni, amb David Hemmings, Vanessa Redgrave, Sarah Milers, Peter Bowles i la modelo Veruschka von Lehndorff en els rols principals. Produïda per Carlo Ponti. Guanyadora de la Palma d'Or en el Festival Internacional de Cinema de Cannes 1966, al Millor director.

ARGUMENT
Thomas (David Hemmings) és un cotitzat fotògraf londinenc de moda. Un matí, realitza unes instantànies en un parc dels afores, per il·lustrar el seu llibre. Però quan les revela s'adona que hi ha un cadàver en una de les fotos.

1) Quina diréu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·licula?
la fotografia, veus el que tu creus veure

2) Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel·lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.

Thomas, el protagonista de la pel·licula, és un fotògraf jove i atractiu el qual totes les noies guapes volen que els hi faci fotografies. Al poder aconseguir tantes noies sense cap mena d'esforç que el personatge sigui cregut, segur d'ell mateix, intel·ligent. Té un caràcter fort i un gran poder amb el qual mana a la gent que ell vol. Al tenir aquest caràcter no mostra cap sentiment.
La seva manera d'actuar canvia una mica al mig de la pel·licula al descobrir l'assessinat. Ja que Thomas al principi es veia que estaba aburrit de treballar sempre amb el mateix tema, és a dir amb les models. Però al descobrir el assassinat està molt més interessat ja que es un altre tema completament diferent i a més a més havia fet retressar un assassinat. Després del assessinat es mostra més pensatiu.

3) Què destacaries de l'estructura de Code inconnu i del muntatge d'aquesta pel·licula? Què et sorpren? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò qe succeeix d'aquesta manera?

Penso que aquesta pel·licula no te ña mateixa estructura que tenen la majoria. Trobo que tots els fets són com si estiguessin improvitzats.

4) Què destacaries de com es treballa amb la càmara, de com aquesta ens mostra les coses?

Crec que estan molt bé els canvis de plans.

5) Què podiem dir de la banda sonora de la pel·licula? És important la música? Són importants els sorolls?

No hi ha banda sonora, en aquesta pel·licula no és importan la música, ja que lu important són els sorolls, cosa que ni han molts, potser masses.

6) Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.

Les dos seqüències que m'han semblat interessants són, una és quan el protagionista rebela les fotografies i es va fixan en detalls petits per arribar a descobrir un assassinat. L'altre es l'escena final quan arriben els mímics a jugar a un camp de tennis amb una pilota imaginaria, la qual Thomas ha de creure que és real i passar-la perquè puguin seguir jugant.

7) Per què diries que Haneke intercala aquests elements i els fa sortir a diferents escenes de la pel·lícula?

Perquè són expresius

8) Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula? I el títol?

El començament apareixen uns mímics que també surten al final. És bastan extrany ja que acava molt de sobte. Penso que hi ha una mena de relació amb el cadàver que ja no hi és , amb els mímics que apareixen jugan a tennis. Crec que el director a volgut fer entendre que tu pots veure alguna cosa que no hi és, o pots no veure alguna cosa que si que hi és. Ser o no ser.

COMENTARI
És una pel·licula molt diferent a les que veig normalment. Hi ha un diàl·leg escaç i en les escenes s'escolten sorolls (vent, cotxes...). Hi han molts canvis de plans. La pel·licula esta centrada en el món de la moda i la fotografia. Trobo que algunes escenes no tenen molta lògica o al menys costa d'entendre ja que estan molt tallades i sembla que t'agis perdut algun moment que no han gravat (ex: les dos models que s'estan barallan nues, i després de cop es veu que estan vestin al fotògraf).

Cartell de la Mercè

Aquests cartell podem veure que tot torna! És a dir avans els cartell en comptes de fer-ho a través de les noves tecnolodies, eren pintats i dibuixats a mà. Aquest any el cartell de la Mercè ha estat com en temps enrere.

LOGOTIP ARTS BELLERA